tag:blogger.com,1999:blog-6215387859800721630.post5275211678138223786..comments2016-10-14T00:59:56.497+02:00Comments on Construyendo Anarres: De normas y rarezas Anarreshttp://www.blogger.com/profile/10366004861565561433noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6215387859800721630.post-47333559873975101532012-11-27T14:18:28.835+01:002012-11-27T14:18:28.835+01:00"no creus que la gent a vegades es dóna poc e..."no creus que la gent a vegades es dóna poc espai per adaptar-se a l'altre persona?" <br />Sí, però no acabo de veure què té a veure amb el tema... <br />Ho dius per allò de que les parelles no es planteja que hagin de ser "per sempre"? No sé, en el meu cas particular, jo crec que tinc més paciència que altres persones (en això de la parella) precisament perquè mai me les plantejo com si fossin per sempre. Si ho fes, m'estressaria, des del minut zero pretendria veure a la persona ideal, i a la mínima que veiés coses que no m'agraden, tallaria la relació. <br /><br />I lo de la vida sexual agitada... És com dir que el menjar és dolent perquè hi ha gent adicta al menjar (que n'hi ha). No crec que el problema d'una persona vingui de la seva vida sexual, en tot cas, la seva vida sexual pot reflexar altres problemes que ja tenia prèviament i que també es donen en aquest aspecte de la seva vida. Però en cap cas això treu que sigui possible (inclús *més* possible) tenir una vida sexual no convencional perfectament satisfactòria. <br /><br />També comentar que quan parlaven de tríos, no totes les experiències de les que parlaven eren bones. Vull dir que tampoc cal mitificar-ho i creure que si no has fet segons què, no has viscut. <br /><br />Jo també crec que val la pena mantenir el contacte després d'una ruptura... Encara que a vegades això despisti a la gent del meu voltant. Anarreshttps://www.blogger.com/profile/10366004861565561433noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6215387859800721630.post-62595536817002125572012-11-27T08:05:11.364+01:002012-11-27T08:05:11.364+01:00I per fer d'advocat del dimoni, (frase que sem...I per fer d'advocat del dimoni, (frase que sempre m'ha fet molta gràcia) no creus que la gent a vegades es dóna poc espai per adaptar-se a l'altre persona? Entenent que aquesta adaptació no ha de ser una rendició, sino més que de parella estaríem parlant d'esclavitud emocional.<br /><br />Estic totalment d'acord que entendre la sexualitat sense prejudicis és molt convenient i que, sempre que les parts implicades hi estiguin d'acord i tinguin una maduresa mental suficient, tot està permès.<br /><br />Però, d'altra banda, he conegut gent amb una vida sexual molt agitada i justament aquesta "vorágine" feia que a nivell emocional estiguessin fossin molt inestables. Segur que tenien altres problemes, de fet ho sé, però el fet és que aquella volatilitat els hi feia més mal que bé.<br /><br />Tampoc vull que ara sembli que estic a punt d'entrar al convent, a mi mateix m'agradaria experimentar amb moltes coses (però aquí al poble...) En tot cas em pregunto si és viable, per exemple, tenir diferents amants, i m'ho pregunto en el sentit del desgast emocional que això pot implicar. Amb cadascuna d'aquestes persones tindràs un grau d'intimitat diferenciat però, tindràs prou dins teu per donar a diferents persones? Imagino que la resposta la té cadascú.<br /><br />El que tampoc cal és anar a l'extrem d'una amiga que vaig recuperar fa poc que deia. "Me parece muy bien que al cortar con tu pareja lo hagas sin grandes discusiones, pero después de esto yo a esa persona no la quiero ver más, ¿qué sentido tiene?". En aquell moment vaig veure clar que l'amistat que teníem no la recuperaríem.<br /><br />I segur, si tothom és queda en la normalitat "apaga y vámonos" perquè justament el que cal és gent que surti de la norma.Karandûrhttps://www.blogger.com/profile/10025449942873825769noreply@blogger.com