lunes, 6 de agosto de 2012

Chavela Vargas

Voy a llorar un rato la muerte de Chavela Vargas.

Siento que me han quitado un pedazo de tierra. No de aire, no de agua, un pedazo de la tierra que piso, sobre la que camino y me construyo. Pero no me la quitan, porque vuelve a ella. La misma tierra que nos la dió, a la humanidad, es la misma que la reclama.

Lesbiana practicante desde tiempos previos a Stonewall y todas las revoluciones LGTB del mundo. Con sus canciones repletas de vicio, de alcohol, de amor, de dolor, de sexo, de raices. No dejo de imaginar lo debió ser escucharla en directo.

No sé qué opinarán de ella las feministas teóricas. Al final de tanto conceptualizar corremos el riesgo de perder lo bueno, de dejar de saber valorar lo que vale la pena.


2 comentarios:

  1. ahir vaig escoltar cançons seves... i em va encantar especialment Paloma negra. Mica en mica vull anar assaborint-la.

    ResponderEliminar
  2. Pot ser que t'agradés especialment perquè vas trobar una versió més antiga, on tenia la veu més jove... I és que si t'hi fixes, la major part de les cançons que es troben per youtube són de passat l'any 2000, amb més de 80 anys! La passió no la perd, però clar, la veu va canviant.

    ResponderEliminar