Tanto rollo con la independencia y a este ritmo ya no habrá nada que independizar. Solo los restos que queden después de subastar el país a pedazos. Al final, haya independencia sobre el papel o no, acabaremos en el mismo sitio: el mercadillo.
Hoy he visto a alguien llorar por lo injusto que es todo. El sistema abusivo en el que vivimos. Y nos decía que le importaba de verdad, como si no nos importara al resto. Supongo que era porque en vez de llorar solo nos quedábamos con esa media sonrisa... Lo mejor era que también hablaba como si no supiéramos nada, cuando ella no sabe ni la mitad de lo que sé yo (y alguna otra de las personas que escuchaban sabe bastante más que yo). De nuevo, esa sensación asqueante de saber más que el resto.
A veces creo que a mí se me han acabado las lágrimas para estos temas. Luego recuerdo que las cosas aun irán a peor y pienso que seguro que las lágrimas vuelven.
Sobre el tema d'Aigües Ter-Llobregat crec que no està tot dit. http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/govern-adjudica-acciona-gestion-aigues-ter-llobregat-2243494
ResponderEliminarEn qualsevol cas sí, es van venent els recursos naturals a empreses privades.
I sempre apareix algú que sembla que li hagi estat revelada la veritat absoluta i que la resta no en té ni idea... i després són els més cínics.
No està tot dit, però s'insisteix en la mateixa linia. De fet potser pitjor, perquè ho acabaran fent igual, però amb un cost més gran per nosaltres.
ResponderEliminarEs venen recursos naturals i recursos comunitaris. Perd la població general, s'enriqueixen el de sempre.
Lo d'aquesta persona ho explicava com a anècdota trista. És lògic que tingui aquest punt de vista, encara que sigui equivocat. I segurament és cert que li importa bastant més que a la majoria de gent. Empatitzo amb les seves llàgrimes perquè en algun moment també han estat les meves (com saps).